El meu primer disc!

Buf, quina carrera que porto des que he començat aquest blog! Després de publicar el primer llibre, ara arriba el torn de presentar el meu treball de debut en el món de la música. Un àlbum produït per en Guille Milkyway, farcit de lletres desenfadades, ritmes pop i melodies del més pur estil Shibuya-kei.

Segons el mític eslògan de l'anunci de xiclets, nou de cada deu dentistes recomanen el xiclet sense sucre. I què passa amb el dentista que queda, llavors? Aquest interrogant queda resolt en el tema que dóna títol al disc, El dentista que no recomendaba el chicle sin azúcar, que de pas serveix per inspirar la portada on una figura dissident destaca en un racó d'entre la massa.

Si heu llegit fins aquí, seria injust que us amagués la veritat: com en el cas del llibre, d'aquest disc l'únic que existeix pel moment és la portada, fruit d'un exercici de classe consistent a realitzar un autoretrat a l'estil del pixel art. Que personalment em faria il·lusió això de cantar i gravar un disc? Doncs sí, i els que em coneixeu bé ja sabeu que poques coses m'agraden tant com posar-me davant d'un micro al karaoke. Però de moment m'hauré de conformar amb una caràtula. O amb dues, perquè tenia una versió alternativa:

Per cert, parlant de retrats pixel·lats, l'altre dia em preguntava quin aspecte faria si em convertís en un sprite de Final Fantasy VI. Bé, aquella mena de preguntes que un es fa de tant en tant. I dit i fet:

No sé per què, el resultat em dóna una impressió com d'agressivitat. Serà per la mida del cap? Per la màniga curta i els punys tancats? El cas és que vaig copiar pixel per pixel les proporcions dels sprites originals, i també la paleta de colors, i tot i així alguna cosa sembla fallar. Serà que no tinc fusta de personatge de Final Fantasy? Que també podria ser...