El meu primer disc!

Buf, quina carrera que porto des que he començat aquest blog! Després de publicar el primer llibre, ara arriba el torn de presentar el meu treball de debut en el món de la música. Un àlbum produït per en Guille Milkyway, farcit de lletres desenfadades, ritmes pop i melodies del més pur estil Shibuya-kei.

Segons el mític eslògan de l'anunci de xiclets, nou de cada deu dentistes recomanen el xiclet sense sucre. I què passa amb el dentista que queda, llavors? Aquest interrogant queda resolt en el tema que dóna títol al disc, El dentista que no recomendaba el chicle sin azúcar, que de pas serveix per inspirar la portada on una figura dissident destaca en un racó d'entre la massa.

Brevíssima introducció al soft lliure

Com a part de les activitats de classe en el curs de Disseny Gràfic Digital, la professora em va demanar si podia fer una petita presentació d'algunes de les eines de programari lliure que faig servir habitualment. Mentre anava rumiant com explicar el tema als meus companys, que en general no estan gaire familiaritzats amb alguns dels conceptes bàsics, em vaig adonar que necessitava posar-ho tot ben ordenat en una presentació de diapositives, que ara comparteixo amb vosaltres.

Potser us pot ser útil i tot si heu de fer una xerrada sobre el tema i us agradaria tenir a mà una presentació amb els arguments ben resumits. Per descomptat, també podria ser que no estiguéssiu d'acord amb algun dels punts que exposo, o en com els exposo, i per això estaria molt content de poder llegir els vostres comentaris al respecte.

Temps era temps...

... molt abans que existissin el facebook, i el twitter, i totes les xarxes socials en les que estem ficats avui en dia... més abans i tot que esdevingués comú anomenar 'blog' als diaris personals, hi va haver una època en què aquells que volien tenir una presència a internet ho feien a través de pàgines personals, com ara les que proporcionaven serveis gratuïts de l'estil del desaparegut Geocities.

A mi també em va picar la curiositat per les pàgines personals, i a mitjans de 2001 me'n vaig fer una; una cosa molt senzilleta, bàsicament per fer servir com perfil en línia quan tampoc no existien les webs de perfils i prou. Al cap d'uns mesos em vaig donar de baixa del proveïdor d'internet, on tenia allotjada aquesta pàgina que en conseqüència va desaparèixer, i per quan vaig tornar a tenir la necessitat de ser present a internet ja havia arribat l'era dels forums i les xarxes socials.

Ara voldria recuperar, per compartir amb vosaltres, alguns gràfics que havia realitzat per a la pàgina personal, com aquests banners de publicitat fictícia:

就職作戦開始！

本日6月1日、当ブログ公開とともに「就職作戦開始」を宣言します！

今年7月下旬、恒例として名古屋で開かれる世界コスプレサミットのサポートスタッフとして参加することになりましたが、イベント終了後にしばらく日本に滞って就職活動に集中することを決めました。

今まで日本での就職に向けて必要な資格が足りなかったのですが、今年からちゃんと労働ビザを申請できる状況になりました。翻訳・通訳関係の仕事が一番望ましいのですが、デザインやDTP関係の仕事も検討しております。とにかく私の能力を生かせる仕事に就くことができれば嬉しいです。

ただいま日本の就職・転職サイトの内容を調べていますが、もしこのブログをご覧の方には私の「就職作戦」に役立てる情報やアドバイスがございましたら、是非ご連絡をお願い申し上げます。もし私の履歴書を拝見されたい方もございましたら、お気軽にメールでご連絡ください。折り返しお送りいたします。

よろしくお願い申し上げます。

Thoughts on ESC10

[WARNING: This post includes a number of embedded videos, which might slow down your browsing]

As you will probably know, the 2010 edition of the Eurovision Song Contest, including two semifinals and a grand final, was held last week in Oslo, Norway. The Eurovision Song Contest (ESC for short) is not just a simple TV program, but the single biggest event created on purpose for television worldwide, and a great deal of production effort is spent to meet an extremely detailed planning and, of course, to offer European audiences the best show.

Besides any musical or political consideration (I could talk about these for hours, but will only do if you request me to do so in the comments), I would like to comment on a very important aspect of the ESC which is usually overlooked, but nevertheless crucial to its success: the signification of the festival as a showcase of design, mainly for the organizing country, which has to provide a complete framework for the show, but also for the participating countries, which must prepare the most appealing performance if they want to win the contest.

But this effort that I was mentioning requires a great amount of resources, basically money, and when there is a lack of it -say, because of a global systemic economical slump- the quality of the show becomes affected. Many people, particularly fellow loyal fans of the festival, will agree that this year's ESC could be dubbed the crisis edition. In the following article I will compare some design issues of last year's edition (which is the best one to date, IMHO) and this year's one, in order to find out how much those economic difficulties have influenced the show -which should provide us an insight to know how things will evolve in the near future, by the way.